Frobiol / frobiolaire:

Una de les pronúncies populars dels noms de l’instrument i de qui el toca. Perfectament vives, per altra banda; sobretot en boca dels músics de la vella tradició oral, i en els llocs on no han estat oblidats.

Vam pensar que fóra un nom escaient per a l’intent:
Legítim, però no-normatiu; vigent, però no estàndart; viu, però no-reconegut. Com el nostre instrument.

Full:

«Tros de paper rectangular...».

Els «fulls del FROBIOLAIRE», si us plau.

Vam repartir a Arbúcies una petita ressenya de l’encontre Txuntxuneroak, celebrat a Pamplona el setembre proppassat. Va ser ben acollida, entre els flabiolaires aplegats allí. Són els seus comentaris que ens ha animat a moure aquest segon número.

A Catalunya som pocs, els que toquem el flabiol popular. Encara menys els que ens produim només -o bàsicament- amb flabiols. Fins i tot les mitges cobles semblen haver-se reduït, suplantades també per formacions més complexes.
Pocs i dispersos. I desconnectats. La festa del flabiol d’Arbúcies ha estat pràcticament l’únic punt de trobada durant molts anys... però ni hi és tothom ni s’hi pot ser sempre.
Per tant, semblaria lògic que intentéssim donar-nos algun nexe mínimament estable. Aquest és l’intent dels fulls del FROBIOLAIRE.

Està tot per fer, tot per definir, i ho preferim així:
Potser sí que acabarem fent una revista amb tots els ets i uts; potser arribarem a tenir un consell de redacció, una seu i un arxiu... Tot això ja es veurà: serà així o d’altra manera si entre els flabiolaires ho veiem clar; o no serà.

De moment oferim el que tenim:
Una capçalera oberta i una adreça de contacte.
I la publicació d’un fulls cada vegada que hi hagi prou notícies o col.laboracions per omplir-lo.

Endavant, doncs, si us plau.

L'editora provisional.

El concert d'Arbúcies

S’ha dit, ens han dit, hem dit sovint... que el concert de la festa del flabiol d’Arbúcies podria ser més curt, més brillant, més rodó, més vistent, més espectacular...
Sembla qua això ens podria portar més públic, i més divers, i que afavoriria la difusió i el prestigi de la festa

I és veritat, almenys en part: podríem restringir el nombre de grups que hi intervénen, sotmetre’ls a una tria prèvia, establir espais i moments diferenciats... fins i tot mirar de compensar amb diners el que no donen les disposicions personals.
Tanmateix, preferim continuar arriscant que l’acte sigui llarg, desigual, conjuminat sobre la marxa, absolutament lliure.

Per què la festa del flabiol d’Arbúcies (s’hagi venut com s’hagi venut) no és un festival sinó un aplec de flabiolaires. Al llarg de més d’un dia, però sobretot en aquelles hores del diumenge a la tarda, els flabiolaires tenim l’ocasió de retrobar-nos, de veure’ns créixer i diversificar... d’una tardor a l’altra. I aquest marc únic és el que ofereix Arbúcies des de fa tretze anys. Amb l’avantatge, per als qui no són flabiolaires, que tot el que es fa és públic i accessible.

El concert és d’entrada lliure, i de sortida també. Sempre s’ha sapigut que no hi tindríem mai una multitud; al cap de tretze anys, tothom s’ha pogut, a més, convèncer que ni en faríem res ni la podríem agombolar.

I de moment, no ha anat pas malament:
Incondicionals de cada any o músics que hi han estat esporàdicament, hom ha pogut escoltar a Arbúcies flabiolaires de tots els orígens, estils i maneres, així com una mostra absolutament il.lustre de sonadors de flautes de tres forats amb tambor.

Els flabiolaires pugem a Arbúcies perquè volem i perquè ens hi volen. Sense cap obligació ni cap altre compromís que el de correspondre educadament a l’hospitalitat de la Vila tocant allí on ens demanen.

L’humilíssim escenari d’Arbúcies és, potser, el més dur i difícil que pugui trobar un flabiolaire. Segurament perquè és el més obert i tolerant.
Creiem que val la pena maldar entre tots perquè continui essent així.

Comissió de la Festa del flabiol d’Arbúcies.

¡ATENCIÓ!

XIV Festa del flabiol a Arbúcies,
dissabte 17 i diumenge 18 d’octubre de 1998.

Molt bon any nou a tots.