fulls del
Número 2 (30-6-98)

“flobiolaire, flobiolaire,
toques molt i no cobres gaire”


aforisme d'en Quirze Perich

Els «fulls del FROBIOLAIRE», si us plau II

Mig any després del primer número, hi tornem. No és exactament el que hauríem volgut, però sí el que hem pogut fer. Continuem pensant que els pocs que "toquem el flabiol popular... [o] ens produim només o bàsicament amb flabiols" necessitem algun "nexe mínimament estable".

Com dŹiem al primer número, publiquem un fulls perquŹ hi ha prou notícies o col.laboracions per omplir-lo. Encetem, tímidament si es vol, una línia de ressenyes de fets significatius per al fer dels flabiolaires.

Iniciem també la publicació de partitures. De moment, seran les que han estat "peça conjunta" a l'aplec d'Arbúcies, començant per la d'enguany.

Endavant, doncs, si us plau.

L'editora provisional.


PEÇA CONJUNTA DE LA
XIV FESTA DEL FLABIOL D'ARBÚCIES

Marxa de les gitanes
segons la interpretació de Joan i Vicenç Clapés

Transcripció de Jaume Aiats,

font: MITJANS, R. I SOLER, T. Músics de flabiol i bombo. Els flabiolaires
del rodal d'Arbúcies. Barcelona, Editorial AltaFulla, 1993.


Edmon Ribatallada
Les mil i una

El 12 de febrer d'enguany fou el dijous extraordinàrius dedicat al flabiol segons el CAT/Tradicionàrius. Elsi les poques que es van acostar al local de Gràcia (BCN) van poder escoltar mil i una (potser no tantes) de les combinacions possibles d'aquest petit i humil instrument. A saber:

UN flabiol sol, ben sol però ben artístic i no tan sols artesà, construït i tocat per en Lluís Perereda.
UN flabiol amb el corresponent tamborí, acompanyat d'un violí, l'Enric i en Ramon Cardona.
UN altre flabiol amb pandereta i acordió compinxat, en Pep i l'Enric d'Ermengol.
UN flabiol amb tamborí, el d'en Jordi Meda, formant mitja cobla amb el sac de gemecs d'en Galdric Santacana.
DOS flabiols amb bombos i un sac, els Garrofers de Mataró.
TRES flabiols i dos bombos tocats pels mateixos tres Garrofers.
QUATRE flabiols amb bombo LES flabiolaires de Vilassar de Mar.
SIS flabiolaires del Camí del Mig de Mataró amb els seus (fets per ells i elles) tamborins.
VUIT, sí, sí, vuit flabiols amb percussió variada, els que habitualment fan ballar els Gegants de... Mataró, també.
I FORTA BARREJA; encara que sembli estrany, no eren del Maresme sinó de diferents llocs: una bateria, un acordió, una verra i... un petit flabiol. Una forta barreja, sí senyor.

No parlarem del repertori que es va tocar, però podem recordar pas-dobles, jotes, marxes, balls de bastons, tocs de gitanes, xotis, un contrapàs, polques, valsos, sardanes... i dos pupurris d'aires més o menys mediterranis d'en Lluís Llach.

Com podeu veure, de tot i força. a les dotze, com a bones persones, cap a casa. i a tornar-hi l'any que ve. Ei, si pot ser. [19-II-98]


 

Pompili Massa
Els materials Vilarmau

VILARMAU I CABANES, JOSEP MARIA. El Folklore del Lluçanès, a cura del Grup de recerca Folklòrica d'Osona. Barcelona, Ajuntament de Prats de Lluçanès / DINSIC publicacions musicals, 1997. [col.lecció Les tres fonts, 6].

Tinc a les mans aquest volum: encisa. Una presentació acuradíssima convida a obrir-lo. Ho faig, encuriosit, i m'impressiona la quantitat d'informació recollida i ordenada que conté. Les seves 520 pàgines mostren una bona part - en tot cas representativa - dels materials aplegats pel folklorista Josep Maria Vilarnau i Cavanes (1900-1947) a la seva terra del Lluçanès.

L'obra s'estructura bàsicament en dues parts:

En la primera, l'estudi de l'autor i de la seva obra, juntament amb les fonts utilitzades i els criteris de selecció i de transcripció dels materials.

La segona és, pròpiament, el "folklore del Lluçanès", els materials Vilarnau. El recull es completa amb un apartat de fotografies i una bateria d'índexs.

Els materials es reparteixen en Cançonística (150 cançons recollides i anotatdes)., Rondalles (41 històries), Danses (més d’una vintena) i Jocs i entreteniments (una seixantena).

Les cançons són majoritàriament versions locals de cançons conegudes arreu del país, les quals aporten un nou ventall de variants. Les transcripcions musicals i literàries són molt acurades.

L’apartat de rondalles és el que més m’ha captivat. Potser sigui el llenguatge emprat: tot i que treballat, no s'allunya del parlar del Lluçanès ni tapa la vivesa del relat oral. Mentre les llegia semblava que realment sentia parlar aquell que les havia dictat. Tenen de dalt a baix aquell giny que fa que no et desenganxis i que les vagis engolant sense adonar-te’n.

L'Apartat de Danses és igualment interessant per l'aportació de melodies i de força referències al context i als entorns físics en que es devien desenvolupar. De fet, moltes d'aquestes danses devien trobar-se en decadència, o perviure només en el record, a l'època de Vilarnau; això, unit al que sembla poc coneixement seu de tècniques coreogràfiques fa que el recul, notable per altra banda, manqui d'informacions coreogràfiques de pes. No deixa, tanmateix, d'esmentar-ne l'encís col.lectiu.

"Una part considerable de les melodies procedeixen dels flabiolaires que les interpretaven; altres varen ser clarament cantades. Aquests flabiolaires, segons el mateix Vilarmau, tocaven el flabiol a dues mans i eren, en alguns casos, acompanyats per un altre músic que tocava el tamborí (sic). Aquesta disposició recorda molt el cas de Solsona en que el flabiolaire a flabiol i tamborí de l'inici del segle és succeït per dos músics, un toca el flabiol a dues mans i un altre que , també a dues mans, sona el tamborí. En qualsevol cas, les melodies evidencien que una part d’aquest repertori procedeix d’entorns de flabiolaires a una mà, i una altra clarament de dues mans i aquest fenòmen és congruent amb la posició geogràfica del Lluçanès.

A continuació hi ve un seguit de jocs, variants dels tradicionals ja coneguts. Alguns de cantants., altres de dialogats o cançons de comptar a dit.... Llegint-los t’adones que encara són vàlids per a les nostres mainades. Jo ja me n’he apropiat algun per a l’escola.. (març 1998)


¡ATENCIÓ!

XIV Festa del flabiol a Arbúcies,
dissabte 17 i diumenge 18 d’octubre de 1998.


Menú | Index Fulls
Webmaster: Mon Cardona