¿Us plauen, els «fulls del FROBIOLAIRE»?.

Aquest és el darrer número dels fulls en el seu format de paper. Des de la nostra situació d'editors provisonals, voldríem valorar l'experiència d'aquesta publicació:

És un fet reconegut que els músics són / som mandrosos per escriure. Encara més quan no hi ha diners pel mig. I potser el flabiol, en el seu estat actual, no dóna per més. Potser una publicació com aquesta, positivament irregular i precària, no és el lloc més idoni. També és possible que les persones que, a Catalunya, mereixerien o acceptarien el qualificatiu de flabiolaires populars (¿dues-centes, cent?), tinguin prou feina a mantenir-se com a tals.

Tanmateix, pensàvem -i continuem pensant- que el flabiol es troba en una situació de marginalitat immerescuda, i que ningú no en parlarà si no en parlem els mateixos flabiolaires. Així ho han entès almenys alguns, i han parlat en aquestes planes, almenys sobre algunes coses que afecten l'instrument. Poc, tot plegat; però no inútil ni en va. Contrastant amb l'escassedat de les col·laboracions escrites, els nombrosos comentaris orals que ens n'han arribat són favorables a l'existència d'alguna mena de fòrum com és ara aquest.

Per això hem pensat en una revista virtual, on-line, en què els temes puguin ventilar-se en temps real. Potser no produeixi gaire documents, però podrà, sens dubte, facilitar un punt de trobada. Si el paper imprès ens obligava a parlar de fets passats o mitjanament futurs, l'ús d'Internet permet compartir el dia-a-dia: em venc un flabiol, necessito la partitura del Contrapàs de la llet, demà toquem a la Cisa, compraria els primers LP del Ttradicionàrius...

Ja es veurà. De moment, preneu bona nota de l'adreça:
http://www.flabiol.trad.org
És la web que en Ramon Cardona ha ofert als flabiolaires.

Mantenint la seva trajectòria dels quatre números anteriors, donarem sortida a les col·laboracions rebudes fins a avui. A continuació, farem la darrera tramesa postal.

Els Garrofers, ACP.

Més sobre el curs amb Sabin Bikandi.

Un Txistulari fent un curset intensiu a Sant Jaume de Llierca per a flabiolaires?

De fet la idea és força extravagant o, si més no, curiosa. Però després de llegir que el Mestre era en Sabin Bikandi, musicòleg, txistulari de la Banda Municipal a la ciutat de Bilbo, al meu parer, músic excepcional, sobretot, pel gust rítmic al tambor, i veure els continguts que pretenien tractar: tambors, baquetes, reparacions... resultava un cap de setmana força temptador i intrigant a l’hora, així és que vaig decidir trucar i apuntar-m’hi com més aviat millor.

La idea de fer uns quants quilòmetres al nord per arribar a Sant Jaume de Llierca va ser del tot encertada per diferents motius.

Ens vam reunir tota una colla de gent que no coincidim habitualment i sempre ve de gust tornar a veure’ns i parlar, així doncs, pel que es refereix a la vessant social va ser molt positiu.

En l’aspecte musical, que era, en gran part, pel motiu que ens haviem reunit tots al curs, hi va haver sensacions per a tots els gustos, particularment, crec, que en Sabin Bikandi és un excel·lent pedagog, amb una gran quantitat d’idees i recursos per arribar a un objectiu: gust, varietat i creativitat rítmica a la percussió de les flautes d’una mà.

Tot i que això ho vaig tenir molt clar des del moment en que vaig decidir apuntar-me al curs, durant el seu desenvolupament semblava que en Sabin no aconseguia arribar a nosaltres. Era la primera vegada que feia un curs d’aquelles característiques i va deixar ben clar que els instruments eren diferents, que ell havia vingut per mostrar-nos el que feia amb el seu i que nosaltres mateixos havíem d’aprofitar allò que ens semblés més oportú.

El problema va ser, potser, que no estava del tot informat sobre el tipus de sonadors de flabiol que es trobaria al cursi, en arribar allà i veure que de vuit alumnes que érem hi havia vuit flabiols diferents, vuit tambors diferents, vuit baquetes diferents, vuit maneres de tocar diferents, vuit de tot diferents... l’home es va ofuscar una miqueta i va optar per bombardejar-nos d’informació i que cadascun de nosaltres ens quedéssim amb allò que més ens interessava.

El resultat, en general, va ser esgotador i decebedor.

Potser hagués estat més productiu organitzar-nos d’una altra manera, fent petits grups de nivell i treballar segons les nostres possibilitats, adaptant els exercicis a la manera de fer de cadascú i donant idees per treballar les mancances particulars... potser així, haguéssim aprofitat més el seu potencial didàctic, però bé, va ser la seva opció. Pel que es refereix al tracte personal amb ell , només em cal recordar una bonica frase d’en Miquel de Norai, Pollencí il·lustre: “Hauríem de practicar més humanitat, oblidar molt d’orgull i tenir més respecte pel altres, ja que no tothom pot ser un geni, però cadascú aporta el seu gra a la cultura i a l’art segons les seves possibilitats i això és lloable”.

Iris Gayete Acero, gener de 1999

XV Festa del Flabiol a Arbúcies.

Tot i haver estat llargament anunciada per al 17 d'octubre, les eleccions al Parlament de Catalunya van fer que la XV Festa del Flabiol d'Arbúcies s'escaigués el 23 i 24. L'esquema del programa fou l' habitual en aquestes darreres edicions. Els canvis en la ubicació d'alguns actes no semblen haver afectat gaire la pròpia Festa, i sí potser les altres activitats amb les quals, des de fa uns anys, comparteix la diada. El temps, si bé no va acompanyar gaire, almenys va mantenir-se sense acabar de ploure, de manera que totes les activitats van poder-se fer com estaven previstes.

La primera fou el taller de construcció de flabiols que dirigeix Lluís Parareda. Com cada any, es repeteix la seqüència: de primer algú comença i molts miren; de mica en mica, els espectadors van veient com va, s'animen i s'hi posen.

Els materials i útils que en Lluís Parareda posa a disposició dels participants en el taller (i els seus tocs magistrals, una passada de llima aquí, una mica de paper de vidre allà...), fan que l'experiència resulti reeixida. Cadascuna de les 16 persones, algunes de ben poca edat, que s'han animat a participar surt amb un flabiol que sona (i sona prou bé). Va entrant gent fins que és massa fosc per treballar; de fet, els darrers acaben a les fosques, quasi al tacte.

Enguany, el taller, la mostra de feines del bosc i la castanyada comparteixen un nou espai, el pati de l'IES Montsoriu. Hi toquen Kaiku Txistulari Taldea, els Garrofers, i Carles, Jordi & Begoña. Hom enyora la plaça de la Vila, però...

Concert-ball al Mariné, amb els Kaiku com a mantenidors. Per a l'ocasió, han buscat reforços. Presenten una formació amb baix i guitarra elèctrics, acordió, violí, caixa, txilibita, txistu i bombo. Acomplert el ritual d'esperar l'acabament del futbol, engeguen. Sona bé; després, els Garrofers, Carles, Jordi & Begoña, els Òscars i Joan-Miquel Paraire, s'aniran alternant amb ells. El públic està molt pel concert, i l'acte té un si-fa-no-fa especial: ens han dit que el cafè tanca amb el mil·lenni, i potser serà la darrera vegada que s'hi faci.

El diumenge es lleva ennuvolat, però finalment el temps s'aguanta, i els actes de carrer poden fer-se sense dificultats. El desplaçament del mercat de tardor a l'altre cap d'Arbúcies deixa tot el centre de vila per a la Festa. Els flabiolaires que toquen en diferents indrets se senten molt bé. Després del cercavila, la mostra de balls acompanyats amb flabiols pot desplegar-se a la plaça sense estretors.

Ballen els gegants d'Arbúcies i els de Vallgorguina i les danses d'Arbúcies. El grup Tro Gros, de Súria mostra (encara que no sigui Pasqua) unes completes Caramelles del Cardoner: trabucaires galejant, l'estendart, ball de cascavells i cantada. Amb la particularitat, moderna, d'acompanyar-se exclussivament de flabiols i tamborins, com antigament.

La roda dels flabiolaires a la plaça, llarga i brillant, va ser seguida per un bon nombre de gent fins al final.

Havent dinat, el concert. Enguany han estat finalment vint-i-tres, els flabiolaires i grups participants, i el concert s'ha fet a una volta, dues peces per grup. Vegeu-ne en pàgines següents la relació.

El nivell interpretatiu fou, en general, alt.Tot i que, com passa força vegades, no hi ha hagut cap "revelació" espectacular ni cap intervenció "xocant".

Quant als repertoris, al costat de peces del corpus de la tradició oral i dels estàndard folk, cal esmentar la presència de moltes peces noves, d'autor oimés d'autocomposició, així com una perceptible irrupció de l'ús (per flabiolaires) d'harmonitzacions per a banda de txistus.

La peça conjunta final va resultar més dificultosa del que semblava... però és que tocar el flabiol a dues mans no és cap broma.

Redacció

Web del flabiol

Voldríem aprofitar aquests fulls per presentar-vos el nou "Web del flabiol" http: //flabiol.trad.org. La idea és posar a la Xarxa informacions sobre el flabiol i el seu món. Aquest treball va adreçat a tots els (i a totes les) flabiolaires, professors de flabiol, especialistes de música, mestres d'ensenyaments obligatoris... i en general a tota la gent amb ganes de saber coses sobre aquest nostre instrument.

Ens agradarà rebre comentaris, correccions, suggeriments, documents, partitures, fotografies, dibuixos... per anar bastint (si és possible) aquest web de tots els (i de totes les) flabiolaires.

Com un apartat d'aquest web però amb entitat pròpia hi trobareu el web de la Festa del Flabiol d'Arbúcies
( http://flabiol.trad.org/festa ) amb el programa de la passada edició i, pròximament, la llista dels participants i una mica de memòria de la Festa passada. Tan aviat com tinguem la data i les dades per l'any vinent ho anirem actualitzant.

Esperem, de tot cor, que tot això us sigui d'interès.

Fins la propera.

Ramon "Mon" Cardona
moncardona@teleline.es

Presentació pública del CD commemoratiu dels
quinze anys de la Festa del Flabiol

divendres dia 10 de desembre de 1999
a les 21,30 h
a La Gavella (c. Major, 4, d'Arbúcies)

Ei, flabiolaires, si penseu venir, porteu els instruments, que tocarem algunes nadales i ho remullarem.

Truqueu, si us plau, confirmant l'assistència al 972 86 09 08 (Rosa)

Atenció !!!

XVI Festa del Flabiol

d'Arbúcies

dissabte 14 i diumenge 15 d'octubre del 2000