L'instrument

És un instrument de vent (de la família de les flautes) fet de fusta o de canya, d'uns 20 ò 25 cm de llargada. Acostuma a tenir cinc forats a sobre i tres a sota. Te la particularitat de que està pensat per a ser tocat amb una sola ma usant-hi els cinc dits. Antigament eren d'una sola peça i amb el cap pla (sense bec).

El nom

En quasi tots els Països Catalans, la paraula FLABIOL designa una flauta recta (no travessera). Té moltes variants locals: Fobiol, fabirol, flobiol, frobiol,...

S'anomena FLABIOL SEC aquell que no té claus. És el més tradicional però el menys conegut.
El FLABIOL DE CLAUS, també anomenat FLABIOL DE COBLA, és el que s'usa en el conjunt instrumental de la COBLA i té quatre claus que serveixen per a fer les notes alterades.

Els sonadors

El sonador de FLABIOL s'anomena FLABIOLAIRE, amb les seves variants de Fobiolaire, Frobiolaire, Frabiolaire...

Els Flabiolaires eren músics de transmissió oral i normalment no sabien solfa. Actualment la majoria de sonadors llegeixen partitures, especialment els de Cobla que poden executar complicadissimes melodies de creació.

Dels sonadors de tradició oral que han passat el relleu als nous flabiolaires podem destacar en Quirze Perich (mataró), els germans Clapés (Fogueres de Montsoriu), en Josep Prims (Hostalets de Balenyà) i especialment en Josep Verdaguer "Roviretes" (Folgueroles) que ens va deixar fa pocs anys.

El territori

El territori tradicional del FLABIOL ha estat des de l'Ebre fins a la Catalunya del Nord i des de la Franja d'Aragó fins a Menorca i Mallorca on s'ha conservat molt viu fins ara.

La percussió (vegeu, també, La percussió)

Diuen que "Un flabiolaire que no toqui la percussió només és mig flabiolaire".

Normalment l'instrumentista toca amb la ma esquerra i s'acompanya, amb l'altra ma, amb una percusió efectuada amb un Tamborí, un Bombo o un Tamborí de cordes.