Com que el tret més característic del FLABIOL és que es pot toca amb una sola ma, això ens deixa l'altra ma lliure per a fer la base rítmica. Normalment s'utilitza un tambor de pells de proporcions variables, i algunes vegades un tamborí de cordes.

Els podem anomenar TAMBORÍ i BOMBO segons les seves proporcions respecte del diàmetre i la fondària.

El tamborí

L'anomenem així quan les dimensions són aproximadament quadrades o lleigerament més fondos que amples. Acostumen a tenir un o més bordons tan a la pell de sota com a la de sobre. Els tensors acostumen a ser de corda.

La versió mínima de tamborí és el que fan servir els flabiolaires de cobla. És el de dimensions més reduïdes. Les pells es tensen amb uns perns metàlics.

El bombo

Són uns tambors plans, semblans a una caixa però una mica més grans. Sembla que no són tant antics com els Tamborins i que daten de fa uns cent anys. També porten un o dos bordons.

Les manetes

Les manetes, també anomenades macetes, broquetes o baquetes, son els estris amb que es percuteix. Acostumen a ser mes aviat curtes, no gaire gruixudes i una mica còniques. Pel costat on s'agafen porten algun relleu per evitar que rellisquin, i la punta, anomenada "gra", és bastant rodona i grossa.

El tamborí

El bombo